.png)
El 2008 va esclatar la bombolla immobiliària, síntesi de l’economia especulativa. De torna, la Unió Europea va imposar retallades massives que van desballestar el dèbil estat del benestar.
El 2017, l’Estat espanyol va impedir per mitjà de la violència i la repressió – que encara dura- un dels exercicis democràtics més grans d’Europa per bastir un marc polític i social en favor de les majories socials del nostre país.
Ara fa dos anys, la pandèmia de la COVID, en un context de desballestament dels serveis públics i de crisi econòmica estructural, va paralitzar en sec l’economia produint la caiguda més important del PIB dels últims anys i milers de persones van perdre la feina.
Ara, arran de la guerra a Ucraïna, la tendència inflacionista de l’economia s’ha consolidat. L’increment de preus debilita greument el poder adquisitiu dels treballadors i la patronal s’oposa a augmentar els salaris mentre arribar a final de mes ens és cada cop més difícil.
En el període de 22 anys hem estat víctimes de quatre crisis que afecten les condicions de vida i els drets polítics i socials del conjunt de les majories socials del nostre país. Quatre crisis que ratifiquen el dany que provoca el neoliberalisme i l’autoritarisme com a credo polític, social, econòmic i cultural. Les mesures que la Unió Europea i l’Estat espanyol han desplegat per fer front a aquestes crisis han estat només per perpetuar l’statu quo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada