El crepuscle dels déus.

“Pèrdua progressiva de la força, intensitat, importància o perfecció d'una cosa o persona”. 

Així defineix el diccionari el concepte de decadència i trobem que descriu força bé la situació actual al nostre Ajuntament. Només cal observar:

Gerents que deixen de ser-ho en un tres i no res. Alts càrrecs anomenats a dit que fan mutis abans de pujar el teló. Acords que no es compleixen ("Al-cal-dessa, paga lo que debes"). Serveis saturats, i d’altres abandonats des de fa anys. Llocs de feina clau que no es reposen. Escàndols a Esports. Externalització de serveis  –passar la gestió de la major part dels tributs municipals a la Diputació no es poca cosa; caos en l'organització sindical, convenis que no ho acaben de ser i que s'abandonen a mitja negociació; desgavell en la gestió de la crisi sanitària i el teletreball; processos selectius eterns, i a la carta; … anys i anys sense RLT...

L’Ajuntament s’empetiteix, es fa minúscul, ordinari. La decadència ha arribat en el pitjor moment. Massa anys de mediocritat en els quals s’ha valorat més l’afiliació i la fidelitat que la capacitat, passen factura. Des del 19 d’abril de 1979, quan en Juan I. Pujana va prendre possessió del càrrec fins avui, han passat  41 anys y només 2 alcaldes i una alcaldessa,  tots del mateix partit. Massa temps per mantenir il·lusió per la feina i la claredat en projectes de futur.

Us deixem un quadre d’Hubert Robert un pintor romàntic francès especialitzat en ruïnes. No tenim constància que mai hagi estat a l’Hospitalet; si no, hauria pintat l'Ajuntament, avui sarcàsticament en obres.

Descarrega el calendari AQUÍ