Benvolguts i benvolgudes,
Hem arribat, per fi, a l’equador d’aquest any atziac. Pel camí hem deixat una renglera d’amics, veïns i familiars vençuts per un virus en una sanitat afeblida per retallades de governants toixos i malentranyats.
Ara hem de transitar per un estiu ple d’incerteses, de dubtes i amb l'amenaça d’una nova recessió sobre la taula. Malgrat les campanyes publicitàries que el Gobierno s’entesta en transmetre’ns, haurem de resistir els treballadors, haurem de remontar les treballadores i haurem de pagar... ja sabem tots prou bé, qui paga a Espanya aquestes coses.
Comença la canícula, (que en sentit literal significa "gos petit"), temps aspre i xafogós. Ens agradaria poder dir-vos coses més agradables i engrescadores, però enlloc no trobem res que ens esperoni un somriure. Només podem enviar-vos una abraçada i un quadre de l’Antoni Tàpies que reflecteix una part de la història de Catalunya, per no perdre els orígens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada